Les protagonistes indiscutibles de la decoració d’aquesta closca són dues palmetes gregues enfrontades. Partint d’un botó central podem comptar setze palmes. El tractament previ (rebaix

Es pot veure a la decoració, el símbol astral del creixent lunar amb les puntes cap amunt, envoltant una circumferència. A mes a mes, es

L’excepcional decoració d’aquesta closca inclou palmetes brollant d’una branca sinuosa. A més d’acolorides, les fulles de les palmetes s’han treballat fins a aconseguir un subtil

La decoració d’aquesta closca és excepcional: tres flors de lotus entreobertes s’alternen amb dues rosetes. Les flors de lotus es representen entreobertes amb dos botons

Bust femení importat de Sicília (finals s. IV i primera meitat del s. III aC). Presenta restes de policromia. Va ser trobat el 1913, i

Estatueta femenina de terracota (2a meitat s. IV i inicis del s. III aC), realitzada amb motlle. Es mostra dempeus sobre un petit plint. Representada

Píxide àtica per contenir ungüents perfumats (400-350 aC)

Alabastre pasta vítria amb fons blanquinós i decoració en ziga-zaga de tons morats (450-425 aC).

Lècit aribalístic amb vernís negre, decorat amb cap femení en vermell (400-350 aC)

Penjoll d’or (550-450 aC). Penjoll d’or amb forma de crisàlide o beina de pèsol, al nord d’Àfrica es continua utilitzant com a amulet de fertilitat.

Penjoll (400-300 aC) Adorn que no conserva l’anella de suspensió on es representa un doble cap femení amb tocat egiptizant. S’atribueix a Astarte o, per

Amulet amb el cap del déu Melqart representat com Hèracles (325-200 aC). La pintura vermella es relaciona amb el ritual del segellament dels ulls i

Penjoll (150-75 a. de C.). Presenta un símbol astral, similar al sol de Vergina, emblema de la dinastia macedònica. A la mort d’Alexandre el Gran,

Representació de la Deessa Mare (400-300 a. de C.). Relacionada amb un culte agrari que en el context púnic va ser encarnada per Astarté i

Divinitat entronitzada (400-300 a. de C.). Peça d’acurat acabat que representa a Baal-Hammon imberbe, amb la destral fenestrada com a símbol de la divinitat.

Màscara funerària (400-300 a. de C.). Peça genuïnament púnica que representa un cap masculí amb rostre gesticulant i el cap rapat.

Cap femení (400-300 a. de C.). Encara que el rostre mostra faccions clàssiques, la seva recarregada ornamentació és característica de la plàstica eivissenca.

Producció local inspirada en ceràmiques hel·lenístiques tardanes sud-itàliques, amb una inscripció incisa la traducció de la qual és “(em) va fer Magó”.

Làpida amb inscripció (100-50 a. de C.). Làpida funerària d’un celtiber amb una inscripció que resa: “Tirtans, de la gent dels Abulos, fill de Letont

Crater de pedra arenosa que formaria part d’un monument funerari (250-100 a. de C.).

Fragments de closca d’ou d’estruç (525-475 a. de C.). Està decorat amb una gorgona i una esfinx en relleu, el qual va ser realitzat mitjançant

Motlles del déu Bes (300-200 aC). Probablement el déu Bes va donar el seu nom a Eivissa (’Ybshm = illes del déu Bes), incloent també

Bol punicoebusità amb restes d’ocre (425-375 a.C.) És un dels pocs exemples coneguts en què un recipient ceràmic s’ha emprat a més com a contenidor de