18 de maig de 2019 - 26 d'abril de 2020
Els secrets del puig de s’Argentera: El mineral de galena i la seva explotació a través del temps
La mineria entorn del puig de s’Argentera (lat: argentum, plata) és esmentada en la documentació escrita per primera vegada en el segle XIII, és a dir, després de la conquesta catalana de 1235.
No obstant això, la fase més antiga documentada arqueològicament fins ara, l'explotació en època fenícia, no es va poder detectar en la zona de les mines. Tenim coneixement d'ella per l'estudi i la comparació dels elements d'isòtops de plom dels nòduls trobats durant l'excavació del poblat fenici de sa Caleta —situat a 22 km en vol d'ocell del jaciment— i les mostres de mineral preses en el mateix jaciment. En tot cas, falta per determinar si va existir una fase d'explotació encara més antiga, que es dataria en època prehistòrica. Aquesta presumpció, encara per confirmar, es basa en les restes de plom apareguts en jaciments prehistòrics que podrien vincular-se al mineral de s’Argentera.
La primera fase testificada arqueològicament per petits fragments de ceràmica trobada durant les excavacions al puig de s’Argentera es remunta a l'època púnica tardana.
Molt ben documentada està l'explotació en època medieval islàmica (segle XII), tant per nombrosos fragments ceràmics, com per la datació radiocarbónica (C14) que documenten l'aprofitament del mineral en aquest moment. A més, s'observa una superposició de petjades d'explotació: mentre que la fase prèvia presenta restes de galeries estretes, irregulars seguint el filó amb els perfils molt arrodonits, típics de l'aplicació del foc com a mètode d'avanç (torrefacció), la posterior fase se sobreposa amb clars senyals d'ús d'eines de ferro, rebaixant el nivell de roca amb axials en angles rectes.
La fase més visible és, sens dubte, la mineria moderna (segles XIX i XX), coneguda tant per esments en documents com per restes de mina en la topografia del lloc. En total es coneixen més de 140 concessions d'aquesta època.
Comissari de l'exposició: Marcus Heinrich Hermanns
Històric Exposicions
-
Arturo Pérez-Cabrero i la Capella del Salvador
18 May - 19 November 2017
Personatge polifacètic, la vida d’Arturo Pérez-Cabrero es va caracteritzar per projectes i interessos que el vinculaven amb l’arqueologia ebusitana. En aquesta mostra s’exposen les troballes que Pérez-Cabrero va recuperar a la capella del Salvador, seu del primitiu Museu Arqueològic d’Eivissa, durant de obres de restauració de l’edifici el 1907.
Más info -
Aprenent fent
18 May 2016 - 22 January 2017
El Departament de Didàctica del MAEF s’ha caracteritzat pel seu dinamisme i compromís amb les tècniques d’ensenyament, i una de les seccions que més ens defineix dins del nostre programa cultural.
Más info -
Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar
3 December 2018 - 5 January 2019
Aquesta és la història d’una promesa incomplerta, la que va fer aquell mestre als seus alumnes. Els va prometre el mar l’estiu de 1936.
Más info -
Passió per la mar: la colecció Vilar-Sancho
18 May - 19 November 2018
Exposició temporal dedicada a la tasca del metge Benito Vilar-Sancho en la recuperació i investigació del patrimoni arqueològic submergit de les illes d’Eivissa i Formentera.
Más info -
Unes illes en bronze. Les Pitiüses a les xarxes metal·lúrgiques de la prehistòria
8 February - 5 May 2019
Más info