Exposició permanent. Sala 3

El moment de les exèquies. Els enterraments dels púnics (525-25 a.C)

Entre el 550 i el 500 a. de C. els centres fenicis del Mediterrani central i occidental van experimentar profunds canvis. Cartago va assumir un paper de lideratge, de manera que van arribar nous pobladors púnics a Eivissa, procedents, en part, de Cartago i de la seva zona d'influència. Com a ciutat-estat, Eivissa experimenta un procés de creixement demogràfic i econòmic. La necròpolis augmenta la seva extensió ja que es produeix una democratització en l'accés a la tomba. A més, canvia el ritual en introduir-se la inhumació, s'incrementa la varietat i quantitat dels aixovars, i apareix un nou tipus de sepultura: l'hipogeu. Aquest serà el període de major intensitat d'ús de la necròpolis (450-375 a. de C.), que decau a partir del 350 a. de C. A partir del 200 a. de C. deixen d'obrir-se hipogeus, encara que molts es reutilitzaran com a panteons. En canvi, es generalitzen les fosses simples, es reprèn la cremació, i s’empobreixen els aixovars. Tot això es considera conseqüència dels canvis econòmics, socials i culturals, accentuats a partir del període de les guerres púniques (264-146 a. de C.).

SALA III PDF