Les necròpolis rurals de la Eivissa púnica són la base del coneixement actual sobre el procés de colonització que va experimentar l’illa entre els segles V i III aC. En aquest període, es va produir una ocupació gradual dels millors llocs per a l’explotació agrícola i ramadera, capaç de subministrar a la creixent població ebussitana aquells productes que necessitava, especialment aliments.

La Societat Arqueològica Ebussitana va intervenir a les necròpolis rurals entre 1903 i 1907, amb l’objectiu final de recuperar objectes arqueològics. Es van centrar en la necròpolis urbana del Puig des Molins, la més rica i accessible, però també van excavar Sa Barda, Can Frare Verd, Cap des Salt i Ses Torres, essent aquestes necròpolis rurals repartides per diversos punts de l’illa.

A partir del 1910, l’arqueologia pitiüsa s’enfronta a la dispersió del seu patrimoni a mans d’antiquaris i arqueòlegs. Carlos Roman, en fer-se càrrec del Museu Arqueològic d’Eivissa, obté permís i finançament per iniciar excavacions sistemàtiques. Un plet amb Vives Escudero per l’exclusivitat del Puig des Molins, el mantindrà allunyat d’aquest vuit anys, període en què va iniciar la prospecció i l’excavació d’assentaments rurals.

Roman va excavar exclusivament les necròpolis dels assentaments, registrant quines peces apareixien a cada sepultura, cosa que ha permès la recomposició de la majoria dels aixovars. Quan Carlos Roman recupera el permís per excavar al Puig des Molins, abandona les necròpolis rurals, i des d’aquell moment els treballs al camp ebussità s’han limitat a intervencions d’urgència resultat de troballes casuals com les produïdes a Can Català, Can Portes des Jurat, Can Marines, Ca n’Eloi, Can Toni Reiet, Pla des Jondal i, únicament en el cas de Can Pep des Ferrer és degut a un control arqueològic en una obra.

En aquesta exposició temporal, el MAEF recupera una mostra representativa dels materials més rellevants de les necròpolis rurals púniques d’Eivissa, així com dels estudis antropològics realitzats fins ara.