Metge per tradició familiar, Vilar-Sancho es va llicenciar a la Universitat de València i es va doctorar a Madrid, en l’especialitat d’Hidrologia. Però, sobretot, juntament amb la seva dona Pilar Parra Rodríguez, va ser un gran amant i entusiasta del mar, practicant des de molt jove la pesca submarina i involucrant-se de forma apassionada en els primers passos de l’arqueologia subaqüàtica a Espanya.

Gran aficionat al mar, i sobretot al submarinisme, des de 1960 passà juntament amb la seva família llargues temporades a la seva casa a la vora de la badia de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. Allí, van adequar la riba amb un moll i un varader per al seu “material flotant”, el seu veler i la seva motora, en part dissenyada per ell mateix, tal com mostren els esbossos trobats en el seu llegat. El seu interès per l’arqueologia li mourà a finançar i a participar directament en les dues intervencions arqueològiques dutes a terme en 1962 i 1963 en el derelicte del Grum de Sal, situat al sud-est de la Illa de sa Conillera, sota la supervisió del llavors director del Museu Arqueològic d’Eivissa, José M. Mañá d’Angulo. Un altre jaciment del que varen ingressar peces excepcionals és el derelicte del Cap Negret, situat en la riba nord de la badia de Sant Antoni de Portmany. Poc abans de la seva defunció, va fer donació al Govern Balear d’un interessant canelobre de bronze d’època califal, trobat en aigües de les Illes de Ponent.

Després de la seva mort, la família del Dr. Vilar-Sancho va decidir donar al Govern Balear els materials de procedència submarina recuperats en les seves immersions, juntament amb els fons de la seva biblioteca especialitzada en temes marins i la documentació relativa a les campanyes d’Eivissa, fruit de la qual sorgeix aquesta exposició temporal dedicada íntegrament a la seva tasca com a persona que estimava i respectava el mar i, sobretot, el patrimoni submergit de les illes d’Eivissa i Formentera..