Com suggereix el títol, aquest projecte vol posar el focus sobre un tema que, desgraciadament, segueix sent molt actual: la guerra a Síria i la destrucció, no només de la seva població, sinó també del seu patrimoni.

No obstant això, a través de l’art es vol transmetre un missatge de profunda ESPERANÇA i FE en el dur procés de RENÈIXER d’aquests llocs. Perquè sí, també hi ha lloc per a l’optimisme.

I igual que les flors broten d’entre les runes, la vida reneix i torna a omplir aquests espais.

Les artistes Laura Jabbour i Martina Pozzi van escollir vuit escenaris molt afectats pels bombardeigs i van desenvolupar el projecte en dos fases diferents com a conseqüència del confinament provocat per la Covid-19, que les va mantenir allunyades.

La primera fase, realitzada per la Martina, és la del collage.

Tot retallant i enganxant, ha intervingut sobre les imatges en blanc i negre omplint aquells espais urbans de vegetació, símbol d’esperança, cobrint de verd el gris mantell que la guerra havia deixat.

I ha triat el color groc de les flors que broten d’entre les runes i la pols per representar l’energia, la lluminositat i la força de voluntat de renéixer.

La segona fase, realitzada per la Laura, és la del brodat.

Les obres s’han enriquit amb la paraula “esperança” أﻣل (“amal”) brodada amb un fil de color terra per simbolitzar la resiliència, l’estabilitat i la durabilitat al llarg del temps.

La paraula “esperança” en àrab està integrada a cada collage de manera diferent, però tots tenen en comú la primera letra, أ (“alif”), que sempre està ubicada en l’espai deixat per un element arquitectònic destruït. Aquesta lletra es diferencia de les altres perquè també està brodada seguint l’anomenat estil ornamental oriental.

Segons les seves autores, aquest projecte va néixer de la trobada de dos ànimes creatives i el seu desig de difondre l’optimisme en aquest mon. El resultat són aquestes obres.