Penjoll atribuït a Astarte o Tanit
Penjoll (400-300 aC) Adorn que no conserva l’anella de suspensió on es representa un doble cap femení amb tocat egiptizant. S’atribueix a Astarte o, per la seva cronologia tardana, a Tanit.
Amulet del déu Melqart
Amulet amb el cap del déu Melqart representat com Hèracles (325-200 aC). La pintura vermella es relaciona amb el ritual del segellament dels ulls i la boca del cadàver.
Penjoll amb símbol astral
Penjoll (150-75 a. de C.). Presenta un símbol astral, similar al sol de Vergina, emblema de la dinastia macedònica. A la mort d’Alexandre el Gran, el seu ús es va estendre pel Mediterrani.
Dea Nutrix
Representació de la Deessa Mare (400-300 a. de C.). Relacionada amb un culte agrari que en el context púnic va ser encarnada per Astarté i Tanit.
Terracota del déu Baal-Hammon
Divinitat entronitzada (400-300 a. de C.). Peça d’acurat acabat que representa a Baal-Hammon imberbe, amb la destral fenestrada com a símbol de la divinitat.
Màscara funerària
Màscara funerària (400-300 a. de C.). Peça genuïnament púnica que representa un cap masculí amb rostre gesticulant i el cap rapat.
Cap femení
Cap femení (400-300 a. de C.). Encara que el rostre mostra faccions clàssiques, la seva recarregada ornamentació és característica de la plàstica eivissenca.
Gerra amb inscripció amb caracters feniciopúnics
Producció local inspirada en ceràmiques hel·lenístiques tardanes sud-itàliques, amb una inscripció incisa la traducció de la qual és “(em) va fer Magó”.
Làpida funerària amb inscripció MAEF 4967
Làpida amb inscripció (100-50 a. de C.). Làpida funerària d’un celtiber amb una inscripció que resa: “Tirtans, de la gent dels Abulos, fill de Letont i de la ciutat de Belikio”.
Crater de pedra arenosa
Crater de pedra arenosa que formaria part d’un monument funerari (250-100 a. de C.).
Comentaris recents