Gerra islàmica.

Des dels primers moments de les intervencions arqueològiques en la necròpolis ja es va posar de manifest la presència de materials andalusins a l'interior dels hipogeus que es va atribuir a la cerca de materials valuosos dins de les tombes. A més, alguns hipogeus també van ser usats com a abocadors.

No obstant, en les excavacions de 1982-83 en el sector nord-est es van descobrir restes constructives d'aquest període, que van ser identificades com a part d'un magatzem, d'una sínia amb el seu safareig i d'una casa, arribant a ser considerades com a part d'un establiment rural. Elements constructius similars s'han anat posant al descobert en aixecar-se diferents edificis de les rodalies; una construcció rectangular al carrer de Joan Planells amb la via Romana, un altre pou de sínia al carrer de Lleó i un altre més a l'avinguda d'Espanya.

Les últimes excavacions al barri de sa Capelleta, han tret a la llum les restes d'un carrer d'època andalusina, amb cases a banda i banda, que permeten plantejar l'existència d'un raval extramurs de madina Yabisâ, que ja apareix esmentat en el Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, que explica la croada pisanocatalana contra les illes de l'any 1115.

Restes trobades durant la campanya de 1982-83 a les instal·lacions de la necròpolis.

A més a més, les excavacions dutes a terme en el sector nord-oest de la necròpolis han anat exhumant un gran nombre d'enterraments islàmics. Per això, si en principi es pensava que es tractava del cementiri pertanyent a l'establiment rural del sector nord-est, ara guanya pes la hipòtesi que pot tractar-se d'un dels cementiris urbans existents extramurs de la medina, com l'excavat ja en el Soto.

Com és habitual en el ritual funerari islàmic, els cadàvers es trobaven dins d'una fossa simple excavada a la terra, alineats en fileres i amb els cadàvers disposats sobre el seu costat dret. L'orientació de les tombes és nord-est/sud-oest i amb el rostre en direcció a la Meca. Cap dels enterraments, com és habitual, presenta elements d'adorn o d'aixovar, la qual cosa dificulta la seva datació.

Imatge de la làpida funerària d’època almoràvit.

L'existència d'una làpida funerària del període almoràvit, recuperada a la necròpolis a principis del segle XX sense que es coneguin les circumstàncies exactes de la troballa, planteja la possibilitat que pogués estar relacionada amb aquestes sepultures, la qual cosa permetria situar la cronologia d'almenys d'una part d'elles, dins del període d'entre 1115 i 1188. Però sembla raonable que el període d'ús d'aquest cementiri coincideixi amb el de les restes constructives del sector nord-est i vagi des de final d'època califal, o inici del període de les taifes, fins a la conquesta catalana de 1235.