El @MAEF i el @museuetnograficcanros s’uneixen per compartir el hashtag d’avui #JuntsMW de la #MuseumWeek. Parlam d’ #EspaisEnComu
El MAEF presenta el sepulcre megalític de ca na Costa (Formentera). L’ésser humà és un animal social, i la clau del seu èxit evolutiu rau en la col·lectivitat dels seus avenços, en el sentiment de comunitat que l’uneix, i en els esforços conjunts quan el perill l’amenaça. La voluntat de sentir-se part d’un grup es plasma des de la prehistòria en les pràctiques funeràries de moltíssimes societats. Els primers habitants de les Pitiüses així ho sentiren també, doncs la primera i més important tomba documentada a les nostres illes n’és un gran exemple: el sepulcre megalític de tipus col·lectiu de ca na Costa. Dins de la seva cambra es recuperaren restes de com a mínim 8 persones, homes i dones que varen voler passar l’eternitat del seu descans de forma conjunta en un tipus de tomba que també els unia culturalment amb molts altres territoris.
El Museu Etnogràfric Can Ros presenta el trull de Can Ros. Les famílies de la pagesia eivissenca, igual que totes les societats premodernes, tenien unes relacions fortament marcades per diferents compromisos de reciprocitat. Un tracte basat en l’ajuda mútua, en compartir recursos i en la búsqueda d’un benefici comú. Determinades feines estaven sempre condicionades per la participació d’un grup humà. Un exemple és la feina als trulls. El trull és un espai destinat a la trituració i al premsat de les olives per extreure’n l’oli. Sovint es trobava annex als casaments o bé, molt a prop. És un habitacle de grans dimensions en comparació amb altres estances de la casa, a causa de la complexitat dels elements que formen part de la instal·lació. La major part dels trulls documentats a Eivissa eren de propietat familiar però també s’han trobat trulls comunals, aixecats per famílies que havien invertit una quantitat econòmica en la seua construcció.
