Mika Waltari, autor d’aquesta meravellosa novel·la històrica escrita el 1945 en primera persona i dividida en quinze llibres, narra les aventures i desventures de Sinuhé, un metge egipci. Ens introdueix de ple en la vida i costums del fascinant i llunyà món de l’antic Egipte. Llegir Sinuhé, “L’Egipci”, és realitzar un viatge a través del temps al país dels faraons de la XVIII dinastia, perquè la novel·la està ambientada en l’Imperi Nou, al llarg del regnat de quatre faraons: Amenhotep III, Amenhotep IV, més conegut com Akhenaton, Tutankamon i el general Horemheb. Però també significa recórrer els regnes sirians, Mitanni, Babilònia, Hatti i la Creta anterior a l’ Hèlade…, és a dir, gran part del món conegut catorze segles abans de Jesucrist.

El protagonista d’aquesta novel·la de ficció està inspirat en un personatge que va viure durant la dinastia XII i que apareix a “La Història de Sinuhé”, conte egipci que es coneix gràcies a dos dels papirs de Berlín. Sens dubte, aquesta obra és considerada una de les millors i més cèlebres novel·les històriques sobre Egipte i, al seu moment, va suposar també un notable èxit cinematogràfic perquè el 1954 va ser portada a la gran pantalla sota la direcció de Michael Curtiz, amb interpretacions de Jean Simmons, Victor Mature, Edmund Purdom i Peter Ustinov.

És un llibre magnífic de llenguatge senzill que, malgrat el seu ritme lent en algunes ocasions, la seva trama i la seva lectura ens atrapa des del primer moment. Recrea fidel i exquisidament el món de l’antic Egipte: amors, odis, guerres, política, religió, amistat i humor… tot això es barreja en aquesta extensa obra narrada pel propi Sinuhé en l’ocàs de la seva vida i des de l’exili. Cal destacar també l’humor que treu el cap en molts diàlegs i que està present al llarg de tota la novel·la.