Museu Monogràfic del Puig des Molins
Història
El Puig des Molins va ser el cementiri de la ciutat d'Eivissa durant tota l'Antiguitat. Està situat uns 500 m a ponent del Puig de Vila, on està emplaçada la ciutat des de la seva fundació al segle VII a. de C.
El pujol del Puig des Molins forma part d'un petit massís muntanyenc, formant una petita carena amb tres elevacions. Rep el nom de Puig des Molins a causa de l'existència de molins de vent en el seu cim des d'almenys el segle XIV.
A la part baixa del vessant, es va situar el lloc que els fenicis, fundadors de la ciutat d'Eivissa, a mitjan segle VII a. de C., van triar com a cementiri dels seus difunts. El cementiri inicial ocupava uns 10000 m2 d'extensió, des d'aquest moment i durant tota l'Antiguitat, va ser on es va emplaçar la necròpoli urbana. Com és habitual a les ciutats fenícies, l'espai dels vius i el dels morts estava proper, encara que separats per un accident geogràfic, en el nostre cas un petit tàlveg, format pels actuals carrers de Joan Xicó, Tanit i Joan Planells.
En època púnica, des de finals del segle VI fins a mitjans segle IV a. de C., el cementiri experimentarà un enorme creixement com a conseqüència del desenvolupament de la ciutat, arribant a les 5 ha. Les sepultures es distribueixen per tot el vessant septentrional, des del cim, que constitueix el límit físic de l'antic cementiri, fins al pla situat al peu, on es va instal·lar un conjunt de tallers artesanals que fabricaven ceràmica i que en època romana, abandonada l'activitat artesanal, es va convertir a la zona d'expansió de la necròpolis al llarg de l'època imperial fins a l'Antiguitat Tardana.
Un dels elements més característics de la necròpolis són els hipogeus, que consten d'un pou rectangular d'accés i d'una càmera subterrània, generalment de forma quadrangular.
Molts dels seus pous van ser utilitzats pels camperols, en època moderna i contemporània, per plantar arbres fruiters, sobretot oliveres, que actualment confereixen al lloc la seva característica fisonomia. A causa de la cobertura de sediments i vegetació, exteriorment només són visibles uns 350-400 hipogeus; no obstant això, a partir dels mostrejos de densitat realitzats en diversos sectors, el nombre real s'estima entorn dels 3000, sense comptar altres tipus de sepultura.
En època romana (segles I-V d. de C.), l'àrea cementirial s'estén fins a arribar a l'avinguda Espanya, i fins i tot al carrer Aragó als segles de l'Antiguitat Tardana (VI-VII d. de C.). Com a conseqüència de l'explotació agrícola del jaciment als últims segles, la seva superfície va ser abancalada i coberta de fruiteres, principalment oliveres, així com ametllers, garrofers i figueres. Actualment, i a causa de la interrupció de les labors agrícoles, tota la superfície del jaciment es troba coberta per una capa de sediment i una espessa vegetació arbustiva silvestre, que oculten la major part de les sepultures. Exceptuant la casa pagesa d'es Porxet, els únics elements en superfície sobreposats al jaciment original són algunes parets de pedra seca aixecades al segle XIX per fer bancals de cultiu i desmuntades a principis del segle XX, en el transcurs de les grans campanyes d'excavacions arqueològiques, i uns polvorins, una garita i algunes restes d'escales, bancals i estructures que perduren on va estar el sector militar.
El ràpid creixement de la ciutat en els 60, 70 i primera meitat dels 80 del segle XX, i la protecció -encara que parcial i insuficient- exercida sobre el jaciment, ha motivat que aquesta zona hagi quedat com un àrea verda de l'eixample urbà, lliure d'edificacions.
Cal assenyalar, que des de l'Antiguitat fins al segle XX, molts dels hipogeus van ser objecte de saqueig per part de “lladres de tombes” i “cercadors de tresors”, l'efecte més visible d’aquests va ser el de perforar les parets laterals de moltes càmeres per poder passar a les contigües. Avui dia aquest tipus d'alteracions, es consideren com a testimonis d'indubtable valor històric, que il·lustren altres activitats humanes realitzades en el jaciment.
En definitiva, avui pot afirmar-se que el Puig des Molins no només és la necròpolis antiga més important de la illa, sinó també el lloc que ha proporcionat les sèries de materials més nombroses i variades, convertint-ho en el major jaciment arqueològic de les Pitiüses i en fita fonamental per a la recerca i reconstrucció de la història de la ciutat i de l'illa durant l'Antiguitat.
D'altra banda, les 5 ha conservades de superfície original, actualment la converteixen en la principal necròpolis púnica existent en el Mediterrani. Per això va ser inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, “Eivissa Biodiversitat i Cultura” 1999.
