Museu Puig des Molins
La casa pagesa d'Es Porxet
Es troba a la part meridional del recinte que delimita el jaciment, a la part superior del pujol en l'antiga finca d'es Porxet. Actualment allà es desenvolupen part de les activitats infantils del MAEF: el Taller d'arqueologia d'estiu, el Taller de Setmana Santa, els Tallers “Al Museu en Família” i en algunes ocasions la visita teatralitzada “Es Porxet, un passeig per la història”.
Es tracta d'un immoble que va ser emprat com a habitatge fins a la dècada dels 70. Situada en la necròpolis del Puig des Molins, es Porxet va ser construïda seguint les tècniques tradicionals de l'arquitectura popular eivissenca. Malgrat les seves petites dimensions, reuneix totes les característiques que permeten definir el casament eivissenc, amb una distribució en cases o càmeres per a les diferents funcions de la vida domèstica. Hi ha una estança destinada a la cuina, on s'elaboraven els aliments, es menjava i es reunia la família i també es realitzava la bugada. S'individualitzen també la casa de lleure, o dormitori; la casa del gra, on es guarden els cereals i els llegums; la casa del carro, on es guardava el vehicle i altres elements agrícoles, etc. Un altre element imprescindible és el porxo, de forma allargada i que permet l'accés a la resta d'estances. És un espai per realitzar diferents activitats vinculades amb l'economia de la llar, per a reunions o celebracions familiars, per al festeig i per rebre als visitants.
La casa va ser construïda pels propis habitants a mesura que variaven les seves necessitats, no solament era la llar familiar sinó també un centre de producció i d'explotació del mitjà agrícola que l'envolta. Per això es tracta d'una arquitectura al marge de les modes i les tendències estètiques, és molt bàsica i funcional i no té cabuda en ella res que no resulti pràctic als seus habitants i a la seva forma de vida. Es Porxet està perfectament integrada amb el seu entorn immediat.
Sembla que almenys la part més antiga es va aixecar a finals del segle XVI o primera meitat del segle XVII, i va ser objecte de reformes, ampliacions i petites modificacions durant els segles XVIII, XIX i XX.
Està construïda amb murs arrebossats de morter de calç, que es componen de dues filades de blocs de pedra gran lligats amb morter de calç, amb farciment intern d'argamassa i pedres mitjanes i petites. La casa s'adapta al profund desnivell del terreny, mitjançant rebaixos de la roca i farciments per anivellar les diferents alçades.
Els forjats són de biga de fusta de savina i de pi, amb entrebigats de fusta de pi, savina o olivera, i sustenten les cobertes formades per capes superposades d'algues, terra i una capa d'argila que garanteix la impermeabilització del terrat, des d'on es facilita la recollida d'aigües cap a la cisterna. A més conserva els paviments interiors de morter i rajoles de terracota.
A l'exterior de la casa es situava un petit bancal per les figueres de moro, un altre per al cultiu d'un petit hort i, aprofitant una de les càmeres dels antics hipogeus púnics, una quadra per guardar la mula. Els corrals per a les ovelles i les cabres es trobaven a l'interior de les càmeres dels hipogeus situats sota el vell molí d'es Porxet; però aquests van quedar tapiats pel traçat del carrer Luci Oculaci.
