Des del 20 d’octubre de l’any passat, unes 4.000 persones han pogut gaudir a la sala d’exposicions temporals del MAEF de la plaqueta del santuari des Culleram. Aquesta peça excepcional de l’arqueologia feniciopúnica va ser trobada l’any 1923 en els voltants de la cova, de manera que l’any passat es va commemorar el centenari de la seva descoberta. Gràcies a la cessió temporal del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) i de la Diputació d’Alacant, titulars de la peça, el MAEF ha pogut crear una exposició temporal dedicada a la plaqueta, acompanyada també d’un conjunt d’activitats per donar la màxima difusió a la proposta. La mostra ha rebut el suport de la Direcció General de Cultura del GOIB, així com la col·laboració de l’Associació d’Amics del MAEF.

.

En primer lloc, el passat mes de novembre es va organitzar un cicle de conferències sobre la plaqueta i sobre el jaciment des Culleram. Els 4 investigadors, que han estat també assessors científics de l’exposició, varen tractar diferents aspectes de la plaqueta i del seu jaciment. Jordi H. Fernández va parlar sobre la història de la descoberta de la plaqueta i el seu viatge a Alacant; José Ángel Zamora va exposar l’estudi epigràfic de les dues cares inscrites de la plaqueta; M. Cruz Marín Ceballos va centrar la seva conferència en la deessa Tinnit o Tanit, divinitat a la que va estar consagrat el santuari en època púnica; i per últim, Paolo Xella va oferir una síntesi sobre la religió feniciopúnica amb especial menció als cultes desenvolupats a les coves. Les quatre conferències estan disponibles per a la seva visualització al canal de Youtube del MAEF (@museuarqueologicdeivissaif9568).

.

En el mes de febrer es va realitzar també un taller de manufactura i decoració de terracotes, seguint el model de les recuperades as Culleram. Recordem que les més de 1.000 figuretes femenines de terracota representant la deessa Tanit trobades a la cova, constitueixen un dels conjunts d’art púnic més importants de la Mediterrània. En el laboratori del MAEF, els assistents al taller varen poder convertir-se en autèntics artesans del fang, reproduïnt aquestes figuretes fetes a motllo i decorant-les, com ho feien els terrissers púnics.

.

Paral·lelament, el museu ha estat organitzant visites guiades (a unes 150 persones) a la cova des Culleram, en col·laboració amb el Consell Insular d’Eivissa, institució titular del jaciment, que ha ofert el transport en autobús fins a la cova.

.

Hem de destacar també que el darrer volum (núm. 84) de la sèrie Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, que es troba disponible a la botiga del museu, està dedicat a l’estudi epigràfic de la plaqueta. El seu autor, José Ángel Zamora, investigador del CSIC, presenta l’estudi més complet publicat fins ara sobre aquesta plaqueta de bronze, escrita en les seves dues cares, i que conté informació molt valuosa sobre dos moments històrics vinculats amb la història del santuari. La seva anàlisi ha permès conèixer millor els rituals i les creences desenvolupades en època púnica a l’illa d’Eivissa.

.

La peça tornarà a Alacant el dilluns 29 d’abril, però encara és possible contemplar-la fins el diumenge 28, a la sala d’exposicions temporals del Museu Monogràfic Puig des Molins (via Romana, 31). Allà es pot veure envoltada de més materials originals des Culleram.

.