Penjoll atribuït a Astarte o Tanit

Penjoll (400-300 aC) Adorn que no conserva l’anella de suspensió on es representa un doble cap femení amb tocat egiptizant. S’atribueix a Astarte o, per la seva cronologia tardana, a Tanit.

Continue reading

Amulet del déu Melqart

Amulet amb el cap del déu Melqart representat com Hèracles (325-200 aC). La pintura vermella es relaciona amb el ritual del segellament dels ulls i la boca del cadàver.

Continue reading

Penjoll amb símbol astral

Penjoll (150-75 a. de C.). Presenta un símbol astral, similar al sol de Vergina, emblema de la dinastia macedònica. A la mort d’Alexandre el Gran, el seu ús es va estendre pel Mediterrani.

Continue reading

Dea Nutrix

Representació de la Deessa Mare (400-300 a. de C.). Relacionada amb un culte agrari que en el context púnic va ser encarnada per Astarté i Tanit.

Continue reading

Terracota del déu Baal-Hammon

Divinitat entronitzada (400-300 a. de C.). Peça d’acurat acabat que representa a Baal-Hammon imberbe, amb la destral fenestrada com a símbol de la divinitat.

Continue reading

Màscara funerària

Màscara funerària (400-300 a. de C.). Peça genuïnament púnica que representa un cap masculí amb rostre gesticulant i el cap rapat.

Continue reading

Cap femení

Cap femení (400-300 a. de C.). Encara que el rostre mostra faccions clàssiques, la seva recarregada ornamentació és característica de la plàstica eivissenca.

Continue reading

Gerra amb inscripció amb caracters feniciopúnics

Producció local inspirada en ceràmiques hel·lenístiques tardanes sud-itàliques, amb una inscripció incisa la traducció de la qual és “(em) va fer Magó”.

Continue reading

Làpida funerària amb inscripció MAEF 4967

Làpida amb inscripció (100-50 a. de C.). Làpida funerària d’un celtiber amb una inscripció que resa: “Tirtans, de la gent dels Abulos, fill de Letont i de la ciutat de Belikio”.

Continue reading

Crater de pedra arenosa

Crater de pedra arenosa que formaria part d’un monument funerari (250-100 a. de C.).

Continue reading